divendres, 14 d’agost del 2009

Assaig, amb dues versions

S’estrenà un drama fantàstic,
tant dolent, a l’Odeó,
que el que feia un eclesiàstic
va marxar per por d’un càstig
...
l’autor va morir de fàstic,
i a mig, van tirar el teló.



S’estrenà un drama fantàstic
tant dolent com carrincló;
tots van treballar de fàstic,
i espantat l’autor, d’un càstig,
va morir al caure el teló.


Epigrama

¿Portes els cabells tallats,
fent tant fred, amic Sever?
- No els porto pas, Asmarats,
que han quedat esgarriats
a casa del meu barber.

Hi ha una altre versió amb la variant:

que han quedat esbarriats


El taló

No’t creguis que aquest taló
sigui pas de cap botina,
com tampoc es cap cortina
de teatre ni saló.
Es un senzill comprovant
quan la sort fa una visita,
un resguard que’l necessita
del mes petit al mes gran.
Jo arrastrat per la afecció
i sortir d’algun apuro,
aquest any hi jugo un duro
amb tota satisfacció.
Ja tinc els números fets,
i em tocan si trec la grossa
garbellats de palla i brossa
set mil cinc cents duros nets.
No’s una gran quantitat,
pro’l que no te una pesseta;
treure així aital rifeta
crec que queda enlluernat.
Lo que’s a mi tots els mals
em marxarien al acte,
i al moment faria’l tracte
de no encendre mes fanals.
Qualsevol s’entretingués,
amb tantas pelas de l’ala;
portar al coll sempre l’escala
igual qu’un frega-quinqués.
Lliure de danys i fatigs,
per lo que’m resta de viure;
aniria a parlà i riure
al cafè amb els meus amics.
Com que seria prou ric
de tot tindria de sobres;
donaria algo als pobres
per remeiar-los un xic.
No’m vindria pas d’un nap
ni de dues xirivies;
que bonics foren els dies
sense passar mals de cap.
Las dones, de tant en tant;
sabent qu’he tret la primera
em vindrien al darrera
amb un flabiol sonant.
Oferint-me llur amor,
del mes ful i mes mala casta;
d’aquell que’s ven per la pasta
i resulta el mes traïdor.
Pro jo fent-ne cas omís
i evitar tenir raons,
els hi daria... expressions
per sortir del compromís.
Res de viure neguitós,
molt de seny, poca tabola;
i esperem que facin bola
del sorteig del vint i dos.
Si això resultés veritat,
quin modo d’armar bronquina
i escampar fum de benzina
pels carrers de la ciutat.
Mes si comprenc que a Madrit,
ens han fet una enganyifa;
no’m parleu mes de la rifa
ni’l mes gran ni’l mes petit.
Perquè, creu: de cor et juro,
que si acàs no’ns toca res,
¡jo! no hi jugaré mai mes
(si no’m resta cap mes duro).
Tinc aquest modo de fer
i no puc trobar-hi esmena,
si no surt; tindrà una pena
com la teva...

El Fanalé



Hi ha quatre versions d'aquesta composició; dues d'elles acaben amb aquesta altre variant:

Prou seria el meu anhel
però no puc posar-hi esmena,
si no surt; vaja una pena
que tindrà el pobre ...

Miquel



Una d'elles porta la reproducció esquemàtica d'un dècim de loteria, amb la data del 22 de Desembre de 1921, i a tres hi figuren els números jugats: 17532, 37948 i 46399.


El curandero

Soc l’home del dia
d’aquí, aquests verals,
soc l’home que curo
mil classes de mals.
Soc un curandero
molt acreditat,
soc portat amb palmes
per tot lo veïnat.
Visito de baldes
però per voluntat...
m’aboquen els quartos
en gran quantitat.
Si algú me pregunta:
- i això, com t’ho fas?...-
al punt li contesto:
- no t’ho diré pas! –
Què hi fa que murmuri
de mi, molta gent,
mentre jo m’ho prengui
cantant i rient?...
Soc l’home del dia
d’aquí, aquests verals,
soc l’home que curo
mil classes de mals.
....................
Jo, per curar els nervis
no tinc pas rival;
també curo el reuma
i el mal de queixal.
Faig parlar als afònics
ben clar i sense embuts,
adreço les corbes
dels més geperuts.
També curo anèmics,
adreço als llumats
i passo pel roure
als pobres trencats.
Nocellas caigudes,
humors a la pell,
granots i durícies,
el mal de ventrell,
floroncos, berrugues,
tísics d’últim grau;
l’ofec, feridures ...
i el mal de Sant Pau.
Si algú l’espinada
no posa com cal,
amb dos o tres dies
va més dret que un pal.
El dolor de cames
molt prompte el tinc tret,
logrant que caminin
igual que a preu fet.
Morenes, la rampa,
la tos i el sanglot;
faig fondre la tinya,
en fi, ho curo tot.
Si algú me pregunta:
- i això, com t’ho fas?...-
al punt li contesto:
- no t’ho diré pas! –
Què hi fa que murmuri
de mi, molta gent,
mentre jo m’ho prengui
cantant i rient?...
..................
Soc l’home del dia
d’aquí, aquests verals,
soc l’home que curo
mil classes de mals.
Soc un curandero
molt acreditat,
soc portat amb palmes
per tot lo veïnat.
Soc l’home del dia,
no cal dir res més ...
i això em dona fama ...
salut i diners.
I amb santa frescura
visc d’aquest treball.
Mentre hi hagin burros ...
jo aniré a cavall.



El grup musical ANÍMIC, de Collbató, ha composat una peça, basant-se en part de la lletra de "El curandero", de Miquel Plana Balanyà.

(A Jaume Sabaté) Consell d’amic

- Molts de tu diuen, amic Jaumet
que fas de burro, que’ts un ximplet;
que empaites dones per tot arreu
tant les senzilles, com las de preu.
Que tu ab la vara res no hi entens,
que sempre marques i no’n saps gens;
que no tens solta, ni to, ni so;
que’t falten modos i educació.
--------------
- No te’ls escoltis ni’n facis cas,
ves fent la teva que hi guanyaràs;
això es enveja dels ignorants
que arreu critiquen com vils farsants,
si un xic prosperes els hi sap greu,
fomentant odis en contra teu,
sembrant l’injuria, criant rancors
i’s diuen mansos sent uns traïdors.
--------------
- Deixa'ls que diguin, ves treballant;
tu ferm al puesto, seguin lluitant,
voltant com sempre per tots cantons
amb las empeses i els carretons.
Mes et demano tingues l’encert
de no enfadar-te, amic Jaumet;
aquestes coses que t’hi explicat...
es una broma que t’hi gastat.

Miquel Plana

Miedo – En la playa (Soneto)

Se fue a la playa un valiente,
con la intención de bañarse
y empezó por desnudarse
delante de mucha gente.
No le salió de su mente,
ni quiso preocuparse,
de que alguien podría enfadarse
de tan vil acción enfrente.
- Sea usted un poco decente
y demuestre más modales –
un tonto le replicó …
y él, con cara de inocente,
dando de miedo señales,
hizo un gesto y se volvió.

A una Maria (Sonet)

No sé per què et poses trista
quan me tens al teu davant,
tu ja saps que ni un instant
jo no et puc deixar de vista.
Si així fos, jo em moriria,
per que t’estimo de cor
i es tant gran lo meu amor
que estic foll per tu, Maria.
Jo comprenc que tu pateixes
tant com jo i no et decideixes,
i així mai tindrem sosego ...
romp el foc d’una vegada;
trenca el nus que et te lligada
i aimam fort, per Déu t’ho prego.

Tempesta

Es torna núvol,
tot s’enfosqueix;
l’espai no brilla,
mon cor pateix.
Ja cauen gotes
al sòl, hi ha un vel
grisenc que corre
per tot lo cel.
Ja plou de pressa;
quin xàfec fa!,
los trons retrunyen
a punt llunyà.
Correm!, de pressa!,
dóna’m la ma!;
virem m’aimia
a aixoplugà.
Les torrenteres
a doll vessant,
amb to feréstec
resen son cant.
Quina tristesa,
quin desconsol;
los ocells fugen,
tot vesteix dol.
***
Sembla que para;
ja s’aclareix;
la negra ombra
desapareix.
L’aigua s’escorre,
lo tro ha parat;
lo vel va obrint-se
de bat a bat.
Lo sol reflexa
mig arraulit
la terra molla,
amb poc delit.
Anem amb pausa;
deixa’m anar,
que tota sola
vull caminar.
Ja l’ocellada
torna a cantar
llur xerrameca,
sens mai parar,
a la Natura
que ha abonançat,
canten un himne
de llibertat.

= Volva =

- Pare, tinc por!, no sent quin rac
a les bardisses del peu del rec? ...
I ja es fa fosc! ... -
- Doncs, jo me’n ric! ...-
- Potser es la bèstia que deia en Roc?...-
- Camina i calla, no siguis ruc!-.

Plany d’un cavall

- Soc valent, ardit i fort;
esclau del noble treball -.
Així parlava el cavall
pensant en la seva sort.
- Faig guanyar a l’amo bons sous;
no em darà bona vellesa?...
¡Ca!, el que tindrà es la vilesa
de portar-me a morir als bous -.

Carta a l’Amic Termes:

Amic Termes:
Se’n va’l mosso preferit teu, qui t’ha mirat els teus profits amb gran carinyo i interès, a favor sempre de tos beneficis dintre el negoci que regentes.
Se’n va i, anant-se’n, perds un amic fidel. Ojalà trobis un substitut amb ma semblança; ho desitjaria de tot cor!. Sens mirar traves de cap mena a cap dels concurrents i cambreres, tal volta soc odiat per alguns pel sol motiu de fer-los posar al rengle com tots els demés en qüestió de preus i despatx en el mostrador de cigalons, potser sí: però no hi fa res, complia la obligació i això basta.
I dic odiat perquè tu mateix vares citar-me algun cas de que algú havia fet despreci de ma persona; a mi no’m ve a l’esment d’haver agreujat a ningú, i si per cas ho he fet, que em perdonin; haurà sigut sense donar-me’n compte. Confesso que agratcient no hi ha ningú. El meu aspecte reposat i seriós ja ho diu clar, que faig la cara de pocos amigos i això es lo que convé a un amo d’establiment d’aquest gènere. Potser m’equivoco, jo crec que no. Dit això em queda el cor ample i esbargit. De per què marxo?. Motius?. Ja casi que t’ho pots pensar!. Repeteixo que perds un amic lleial i de tota confiança, havent-me mirat sempre els teus interessos com si fossin meus. A mi no se’m pot tatxar la bona conducta, i el que ho faci menteix. I si no, que donin proves al canto.
No es fàcil que em vegis a rondar per aquí, puig tinc ganes de fer bondat de la bona, i a demés no puc gastar, així es; que si en alguna cosa puc ser-te útil, ja saps a casa.

Ton amic, Miquel.

Se’n va el dia 19 de Març de 1919, a les 12,10 h. de la nit.

Avís que dona un pare a son fill, ambdós amos d’un cafè de cambreres. (Sonet)

- Mira noi: tens de privar
a n’aquesta gata-maula
de que vagi allí a la taula
contínuament a jugar.
- No més fa que moure brega,
parant molt lo curs del joc;
i tothom va poc a poc
quan ella s’hi ensopega.
- Amb sa veu tothom s’esvera,
no ho fa cap altre cambrera;
pensa poc, la seva testa ...
si per cas hi torna a anar
m’avises, i al liquidar
li diré que faci festa.

A una prostituta (sonet)

Ets de tots la gentil da-
sempre trobes qui t’esti-
el jovent amb tu s’arri-                MA
perquè de maca tens fa-

El teu cos es un arma-
arxiu vell de l’adulte-
ton cervell no te crite-                  RI
i et fa esclava del calva-

No preveus que’t vas fent vell-
i llavors ta mala estrell-
ploraràs arrepentid- ?                    A
... sense virtut ni pures-
com una rosa malmes-
finiràs ta trista vid-

El carreter

Com de costum; l’home es lleva,
es vesteix amb quatre salts,
posa aigua a la palangana
i es renta la cara i mans;
llesca pa, i entre altres coses,
proveeix ben be el morral;
tot seguit tanca la porta
i tira a dintre la clau.
Se’n va de dret a la quadra
a on troba els seus companys
que enganxen els seus caretos;
ell enganxa el seu “Galàn”.
Fa petar les xurriaques,
pega un brinco, puja a dalt,
i a la bòvila es presenta
en menys de que canti un gall.
Carrega fins les baranes
De forma que fa feredat;
- Arria !! ..., fa mil cridòries
sens poder-lo fer arrencar;
li bastoneja les cames,
li don cops de puny al cap;
li fa una porció d’injúries
que no son dignes del cas.
Quan, ja cansada la bèstia
de tant espeternegar,
dóna tant forta embranzida
que logra sortir del pas;
i amb sa veu enrogollada
va el carreter rondinant
i entona, amb molt mala pata,
una cançó popular.
Ja tenim lo carro en marxa;
lo carreter puja a dalt;
allí encén mig caliquenyo
i canta que cantaràs...
Tot d’un cop, quan menys s’ho pensa
la roda troba un sotrac;
s’inclina massa, ell ... salta !
i el carro queda bolcat.
Calculeu, quines paraules
i quins renecs més estranys
i malediccions sortiren
d’aquella boca infernal.
La sort de passà uns quants joves
en aquell mateix instant,
que presurosos van córrer
a donar-li un cop de mà.
Lo cavall tombat a terra
estava amb molt mal estat,
la ronquera l’ofegava,
cada minut li era un any;
quan ell va sentir-se lliure
de tot aquell corretjam,
amb molta fúria va alçar-se
brut de pols i esbufegant.
Desprès varen alçar el carro
a copia de molts treballs,
i arreplegar tota l’obra
que a terra s’havia escampat,
i un cop llestos, un dels joves,
molt d’aspecte reposat,
li va dir, amb to molt serio:
- Escolteu-me, bon company !
Per què admeteu tanta càrrega
portant sols un animal?-.
Lo carreter gira cua
i molt prest s’enfila a dalt,
fa un xiulet; l’animal tira...
i marxa cantant ... cantant ...
Els joves van quedar immòbils...
es miraven, estranyats ...
lo carro anava allunyant-se ...
i ell, canta que cantaràs ...

El testament d’un pagès ric

1 Per que cap fill quedi ofès
2 i no tingueu grans embulls
3 el dia que acluqui els ulls
4 per no obrir-los ja mai més,
5 vull deixar-vos una nota
6 de tot el gran enrenou,
7 apart del matxo i el bou,
8 els tirants d’ells i una bota,
9 puig això es pel Matalot,
10 li dono de molt bon grat,
11 amb tants anys, ja s’ho ha guanyat;
12 lo demés, quedeu-s’ho tot.
13 ...........
14 Tu, Domingo, com a hereu
15 quedes l’amo de la casa,
16 del parell de mules, l’ase,
17 mes les eines pel conreu,
18 la peça més gran de terra,
19 la palla, la llenya, els fems,
20 tot un joc de guarniments,
21 un carro i el cavall negre.
22 ...............
23 Per tu, Francisco, les terres
24 dels bancals dels garrofers,
25 la planta dels olivers
26 el berro i les quatre berres,
27 la sínia, el molí de vent,
28 la feixa d’allà al barranc,
29 l’altre carro, el cavall blanc,
30 amb tot lo seu armament.
31 ..............
32 Tu, Peret, quedat el tros
33 del costat de la pedrera,
34 el corró de dintre l’era,
35 onze cabres i el boc gros,
36 les vinyes, les portadores,
37 les botes que hi ha al celler,
38 els tres bocois del graner,
39 i les dues premsadores.
40 .............
41 A tu, Maria, he pensat
42 de donar-te la Torreta,
43 l’aviram, la somereta,
44 mes la casa del costat,
45 tots els testos del jardí,
46 les restants cabres i el boc,
47 la casa que habita en Roc,
48 i la màquina de cosir.
49 ................
50 Tu, Antolina, com a esposa,
51 tindràs dret a tot, en gran,
52 i de casa no et trauran
53 encar que els hi facis nosa;
54 pots viure amb ells o be sola,
55 lo que a tu més t’acomodi,
56 i per més que et tinguin odi
57 tindràs tu la guardiola.
58 ...............
59 Per final d’aquesta deixa,
60 us confesso el meu secret:
61 Dintre el porxo, al costat dret,
62 sota mateix de la reixa,
63 fent-hi un clot, descobrireu
64 traient sols dos pams de terra,
65 un cossi gran i una gerra
66 que al moment destapareu
67 i veureu que hi ha, ensopits
68 tots en peça, deu mil duros,
69 que us podran treure d’apuros
70 si se us presenten neguits.
71 A més d’això hi trobareu
72 una pipa del meu pare,
73 el retrato de la mare,
74 cinc medalles i una creu;
75 uns botons d’or per ma filla,
76 tres anells, una safata,
77 uns rosaris, tot de plata,
78 i un grapat de calderilla.
79 ..............
80 Quan això ho tingueu partit
81 (puig jo vull que ho feu per parts),
82 treballeu, sigueu honrats
83 i ... que os faci un bon profit.

Miquel Plana, El Fanalé.
Barcelona (a Ca l’Isidret), any 1916-17.

L’última versió es còpia de l’original, corregida, pel Gregori Plana Panyart.
Burgos, 1er / 12 / 1948.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Felicitació

Oh mama meva estimada
prenda del cor adorada,
llum de la meva morada,
guia del meu pensament.
Vull colmar-te les mans plenes
de ventures de mil menes
esbargint totes les penes
del terrible sofriment.
Nostre llaç d’amor que ens lliga
i a viure junts ens obliga
fa mes dolça la fatiga
i entendreix més nostre plany.
Mes avui, que els anys compleixes
i com el sol resplendeixes,
de besar-te com mereixes
he sentit un doble afany.
Avui doncs, tinc d’aclamar-te
i fins dec felicitar-te
i eternament amparar-te
amb carinyo al meu costat.
Doncs que passis un gran dia
amb santa pau i harmonia,
ple de goig; ple d’alegria ...
i amb tota felicitat.

[Podria tractar-se de la primera composició conservada, escrita abans del 1901, data en que ja treballava a can “L. Chatelain”, de Sant Martí de Provençals, als dinou anys]

Baixa

(Retall d’un diari)

- Des del cim de la muntanya
baixa el pastor amb son ramat.
També baixa la criada
roba eixuta del terrat.
La Pepa baixa l’escala
rellisca i es trenca un braç.
Baixa en Toni del seu poble.
La Borsa també ha baixat.
En veu baixa canta un cego
que està mig enrogallat,
i perquè a la planta baixa
sap també que hi ha un malalt.
Quan fa fred, baixa’l termòmetre
que és pare dels abrigalls.
La “Terra baixa” va escriure
el poeta Guimerà.
Baixa l’as ... Baixa la vista ...
Baixa el riu ... de pal a pal ...
... ...
... ...
Però els preus de les subsistències ...
No es fàcil que baixin mai.