El carreter

Com de costum; l’home es lleva,
es vesteix amb quatre salts,
posa aigua a la palangana
i es renta la cara i mans;
llesca pa, i entre altres coses,
proveeix ben be el morral;
tot seguit tanca la porta
i tira a dintre la clau.
Se’n va de dret a la quadra
a on troba els seus companys
que enganxen els seus caretos;
ell enganxa el seu “Galàn”.
Fa petar les xurriaques,
pega un brinco, puja a dalt,
i a la bòvila es presenta
en menys de que canti un gall.
Carrega fins les baranes
De forma que fa feredat;
- Arria !! ..., fa mil cridòries
sens poder-lo fer arrencar;
li bastoneja les cames,
li don cops de puny al cap;
li fa una porció d’injúries
que no son dignes del cas.
Quan, ja cansada la bèstia
de tant espeternegar,
dóna tant forta embranzida
que logra sortir del pas;
i amb sa veu enrogollada
va el carreter rondinant
i entona, amb molt mala pata,
una cançó popular.
Ja tenim lo carro en marxa;
lo carreter puja a dalt;
allí encén mig caliquenyo
i canta que cantaràs...
Tot d’un cop, quan menys s’ho pensa
la roda troba un sotrac;
s’inclina massa, ell ... salta !
i el carro queda bolcat.
Calculeu, quines paraules
i quins renecs més estranys
i malediccions sortiren
d’aquella boca infernal.
La sort de passà uns quants joves
en aquell mateix instant,
que presurosos van córrer
a donar-li un cop de mà.
Lo cavall tombat a terra
estava amb molt mal estat,
la ronquera l’ofegava,
cada minut li era un any;
quan ell va sentir-se lliure
de tot aquell corretjam,
amb molta fúria va alçar-se
brut de pols i esbufegant.
Desprès varen alçar el carro
a copia de molts treballs,
i arreplegar tota l’obra
que a terra s’havia escampat,
i un cop llestos, un dels joves,
molt d’aspecte reposat,
li va dir, amb to molt serio:
- Escolteu-me, bon company !
Per què admeteu tanta càrrega
portant sols un animal?-.
Lo carreter gira cua
i molt prest s’enfila a dalt,
fa un xiulet; l’animal tira...
i marxa cantant ... cantant ...
Els joves van quedar immòbils...
es miraven, estranyats ...
lo carro anava allunyant-se ...
i ell, canta que cantaràs ...