tag:blogger.com,1999:blog-11105104911600343932024-03-05T17:52:25.862+01:00Miquel Plana Balanyà, "El Fanalé"Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.comBlogger20125tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-53394196128045907902010-07-28T23:40:00.011+02:002010-08-05T00:15:24.728+02:00El plany d'un cavall. Publicat a "La Campana de Gràcia" el dia 3 de maig de 1919.<div style="text-align: justify;"><br />Les curses de braus, sembla, toquen a la seva fi en el territori de Catalunya. Avui mateix, el Parlament n'ha lliurat la llei que ho fa possible. Ha estat un llarg procés el d’acabar amb aquesta manifestació ferotge d'una part d'un poble que es capaç de martiritzar animals per a la seva distracció.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">A les curses de braus sempre han fet falta cavalls. Matèria necessària per al lluïment personal dels picadors, i un bon element que li dona "color" a la "Fiesta Nacional". Ara que ja no es fan servir per al conreu, no sé pas d'on surten els cavalls sense "pedigri". Però abans, quan a cada casa de pagès n'hi havia al menys mitja dotzena, les places de braus n'estaven ben assortides de "pencos", de cavalls vells que ja no servien per a treballar i que els seus amos, amb no més que el mirament de treure’n una petita compensació, venien a baix preu a l'escorxador o bé a la "fiesta". A la plaça se’ls hi posava unes ulleres opaques que els impedien de veure on eren i se’ls cobria amb una espècie de cuirassa de roba de vela embuatada, com un matalàs no gaire gruixut, que els parava les primeres envestides de la "bèstia" (la negra i de quatre potes). Vaig veure-ho de petit, un cop que el meu pare m'hi va dur, a fi de que decidís per mi mateix si allò m'agradava i volia tornar-hi. El meu pare va voler sempre que nosaltres, els seus fills, prenguéssim les decisions sense la interferència de la seva opinió. El matalàs no els protegia de gaires embranzides, i el pobre cavall acabava embanyat i més o menys esventrat, segons fos l'escomesa. Gaire bé cap cavall servia per a dues "corridas".<br /><br />Ara, des de les golfes, he baixat una carpeta amb fulls de diaris vells i he trobat, entre ells, un de la <span style="font-weight: bold;">"Campana de Gràcia"</span> del dia <span style="font-weight: bold;">3 de maig de 1919</span>.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs-sm5vpfsxfs2CkBhoMByOFu708Hy1-PNwWfBx7MimpuBP8a07K30Grms6Zxo0mh9hNhQhQcIorW1y-6FvZr7BCXXaM4cty6hzfeazzwhme8SDSYN7YS6lAJ4kCLin1L-RbZP-L6kVpk/s1600/19190503-01-La-campana-1174.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 226px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs-sm5vpfsxfs2CkBhoMByOFu708Hy1-PNwWfBx7MimpuBP8a07K30Grms6Zxo0mh9hNhQhQcIorW1y-6FvZr7BCXXaM4cty6hzfeazzwhme8SDSYN7YS6lAJ4kCLin1L-RbZP-L6kVpk/s400/19190503-01-La-campana-1174.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5499076752768095250" border="0" /></a>Es estrany que aquesta relíquia no estigués entre els papers de l'Avi, sinó junta a varies revistes "Destino" i d'altres, d’entre els anys trenta als seixanta. El conjunt es una troballa per a celebrar-la, i el full de la Campana mereix una especial presència en aquest bloc, doncs en el peu de la pàgina 2 s'hi insereix l'única publicació de El Fanalé de la que en tenim tot el periòdic i en podem assegurar la data de sortida.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglLf8F79-VAUG4LI2fibIPnMNRLraYozTtzFlAuf1I_E7mP5KXCX4irnzE8QUgZBd24M36J3rEMkc2jaLGAkQc80ZSj9P4MBzYLDWO-nnmUK4P5WuCipjKrNci_ulKqC7h_Bc835fbnpY/s1600/19190503-02d-Plany-d_un-cav.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 313px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglLf8F79-VAUG4LI2fibIPnMNRLraYozTtzFlAuf1I_E7mP5KXCX4irnzE8QUgZBd24M36J3rEMkc2jaLGAkQc80ZSj9P4MBzYLDWO-nnmUK4P5WuCipjKrNci_ulKqC7h_Bc835fbnpY/s400/19190503-02d-Plany-d_un-cav.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5499077267275481442" border="0" /></a>Amb aquesta, ja son tres, les vegades que sabem, que en va tenir la satisfacció de vèure un dels seus versos en tinta d'impremta.<br /><br />Pot veure's l'exemplar complert de "La Campana de Gràcia" on va ser publicat, a <a href="http://vesquinatroballa.blogspot.com/2010/07/1919-05-03-la-campana-de-gracia.html">"Des de les golfes, ves! Quina troballa!"</a><br /><br />El <a href="http://elsversosdelavimiquel.blogspot.com/2009/08/plany-dun-cavall.html">"Plany d'un cavall"</a> va quedar ingressat com 'entrada' en aquest 'bloc' anteriorment.<br /><p></p><hr color="green" size="3"><p><br /></p>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-1851904596377933962009-08-14T20:10:00.003+02:002009-08-14T20:16:30.259+02:00Assaig, amb dues versionsS’estrenà un drama fantàstic,<br />tant dolent, a l’Odeó,<br />que el que feia un eclesiàstic<br />va marxar per por d’un càstig<br />... <br />l’autor va morir de fàstic,<br />i a mig, van tirar el teló.<br /><br><HR><br />S’estrenà un drama fantàstic<br />tant dolent com carrincló;<br />tots van treballar de fàstic,<br />i espantat l’autor, d’un càstig,<br />va morir al caure el teló.<br /><br><HR>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-19761184222614220982009-08-14T20:05:00.001+02:002009-08-14T20:08:33.014+02:00Epigrama¿Portes els cabells tallats,<br />fent tant fred, amic Sever?<br />- No els porto pas, Asmarats,<br />que han quedat esgarriats <br />a casa del meu barber.<br /><br /><span style="font-size:85%;color:#000099;">Hi ha una altre versió amb la variant:</span><br /><br />que han quedat esbarriats<br /><br /><br>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-986388615964281952009-08-14T19:34:00.004+02:002009-08-14T20:18:25.960+02:00El talóNo’t creguis que aquest taló<br />sigui pas de cap botina,<br />com tampoc es cap cortina<br />de teatre ni saló.<br />Es un senzill comprovant<br />quan la sort fa una visita,<br />un resguard que’l necessita<br />del mes petit al mes gran.<br />Jo arrastrat per la afecció<br />i sortir d’algun apuro,<br />aquest any hi jugo un duro<br />amb tota satisfacció.<br />Ja tinc els números fets,<br />i em tocan si trec la grossa<br />garbellats de palla i brossa<br />set mil cinc cents duros nets.<br />No’s una gran quantitat,<br />pro’l que no te una pesseta;<br />treure així aital rifeta<br />crec que queda enlluernat.<br />Lo que’s a mi tots els mals<br />em marxarien al acte,<br />i al moment faria’l tracte<br />de no encendre mes fanals.<br />Qualsevol s’entretingués,<br />amb tantas pelas de l’ala;<br />portar al coll sempre l’escala<br />igual qu’un frega-quinqués.<br />Lliure de danys i fatigs,<br />per lo que’m resta de viure;<br />aniria a parlà i riure<br />al cafè amb els meus amics.<br />Com que seria prou ric<br />de tot tindria de sobres;<br />donaria algo als pobres<br />per remeiar-los un xic.<br />No’m vindria pas d’un nap<br />ni de dues xirivies;<br />que bonics foren els dies<br />sense passar mals de cap.<br />Las dones, de tant en tant;<br />sabent qu’he tret la primera<br />em vindrien al darrera<br />amb un flabiol sonant.<br />Oferint-me llur amor,<br />del mes ful i mes mala casta;<br />d’aquell que’s ven per la pasta<br />i resulta el mes traïdor.<br />Pro jo fent-ne cas omís<br />i evitar tenir raons,<br />els hi daria... expressions<br />per sortir del compromís.<br />Res de viure neguitós,<br />molt de seny, poca tabola;<br />i esperem que facin bola<br />del sorteig del vint i dos.<br />Si això resultés veritat,<br />quin modo d’armar bronquina<br />i escampar fum de benzina<br />pels carrers de la ciutat.<br />Mes si comprenc que a Madrit,<br />ens han fet una enganyifa;<br />no’m parleu mes de la rifa<br />ni’l mes gran ni’l mes petit.<br />Perquè, creu: de cor et juro,<br />que si acàs no’ns toca res,<br />¡jo! no hi jugaré mai mes<br />(si no’m resta cap mes duro).<br />Tinc aquest modo de fer<br />i no puc trobar-hi esmena,<br />si no surt; tindrà una pena<br />com la teva...<br /><br />El Fanalé<br /><br /><br /><br /><span style="font-size:85%;color:#000099;">Hi ha quatre versions d'aquesta composició; dues d'elles acaben amb aquesta altre variant:<br /><br /></span>Prou seria el meu anhel<br />però no puc posar-hi esmena,<br />si no surt; vaja una pena<br />que tindrà el pobre ...<br /><br />Miquel<br /><br /><br /><br /><span style="color:#000099;"><span style="font-size:85%;">Una d'elles porta la reproducció esquemàtica d'un dècim de loteria, amb la data del 22 de Desembre de 1921, i a tres hi figuren els números jugats: 17532, 37948 i 46399.</span><br /></span><br><HR>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-66657202356329626002009-08-14T19:29:00.002+02:002010-02-14T02:15:02.902+01:00El curanderoSoc l’home del dia<br />d’aquí, aquests verals,<br />soc l’home que curo<br />mil classes de mals.<br />Soc un curandero<br />molt acreditat,<br />soc portat amb palmes<br />per tot lo veïnat.<br />Visito de baldes<br />però per voluntat...<br />m’aboquen els quartos<br />en gran quantitat.<br />Si algú me pregunta:<br />- i això, com t’ho fas?...-<br />al punt li contesto:<br />- no t’ho diré pas! –<br />Què hi fa que murmuri<br />de mi, molta gent,<br />mentre jo m’ho prengui<br />cantant i rient?...<br />Soc l’home del dia<br />d’aquí, aquests verals,<br />soc l’home que curo<br />mil classes de mals.<br />....................<br />Jo, per curar els nervis<br />no tinc pas rival;<br />també curo el reuma<br />i el mal de queixal.<br />Faig parlar als afònics<br />ben clar i sense embuts,<br />adreço les corbes<br />dels més geperuts.<br />També curo anèmics,<br />adreço als llumats<br />i passo pel roure<br />als pobres trencats.<br />Nocellas caigudes,<br />humors a la pell,<br />granots i durícies,<br />el mal de ventrell,<br />floroncos, berrugues,<br />tísics d’últim grau;<br />l’ofec, feridures ...<br />i el mal de Sant Pau.<br />Si algú l’espinada<br />no posa com cal,<br />amb dos o tres dies<br />va més dret que un pal.<br />El dolor de cames<br />molt prompte el tinc tret,<br />logrant que caminin<br />igual que a preu fet.<br />Morenes, la rampa,<br />la tos i el sanglot;<br />faig fondre la tinya,<br />en fi, ho curo tot.<br />Si algú me pregunta:<br />- i això, com t’ho fas?...-<br />al punt li contesto:<br />- no t’ho diré pas! –<br />Què hi fa que murmuri<br />de mi, molta gent,<br />mentre jo m’ho prengui<br />cantant i rient?...<br />..................<br />Soc l’home del dia<br />d’aquí, aquests verals,<br />soc l’home que curo<br />mil classes de mals.<br />Soc un curandero<br />molt acreditat,<br />soc portat amb palmes<br />per tot lo veïnat.<br />Soc l’home del dia,<br />no cal dir res més ...<br />i això em dona fama ...<br />salut i diners.<br />I amb santa frescura<br />visc d’aquest treball.<br />Mentre hi hagin burros ...<br />jo aniré a cavall.<p><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.myspace.com/animicblog"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 265px; height: 285px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpx2pGbsnxuU0Gn87pJg7kZcqB7UtMtRCIUV7nSWrs0rZ5EVots6D5mE0_QVjcEpllztb5Gm5PpPBxMyQvBqoXRVqP3Y-yJVeFCn-vHD7HbFvqqJieAPZXnQMjrE2h4R9mPGTbbugBi80/s320/20090427+El+curandero+1.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5437900439080387090" border="0" /></a><br />El grup musical ANÍMIC, de Collbató, ha composat una peça, basant-se en part de la lletra de "El curandero", de Miquel Plana Balanyà.</p><p></p>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-85790115988837538212009-08-14T19:20:00.002+02:002009-08-14T19:25:53.788+02:00(A Jaume Sabaté) Consell d’amic- Molts de tu diuen, amic Jaumet<br />que fas de burro, que’ts un ximplet;<br />que empaites dones per tot arreu<br />tant les senzilles, com las de preu.<br /> Que tu ab la vara res no hi entens,<br />que sempre marques i no’n saps gens;<br />que no tens solta, ni to, ni so;<br />que’t falten modos i educació.<br /> --------------<br />- No te’ls escoltis ni’n facis cas,<br />ves fent la teva que hi guanyaràs;<br />això es enveja dels ignorants<br />que arreu critiquen com vils farsants,<br /> si un xic prosperes els hi sap greu,<br />fomentant odis en contra teu,<br />sembrant l’injuria, criant rancors<br />i’s diuen mansos sent uns traïdors.<br /> --------------<br />- Deixa'ls que diguin, ves treballant;<br />tu ferm al puesto, seguin lluitant,<br />voltant com sempre per tots cantons<br />amb las empeses i els carretons.<br /> Mes et demano tingues l’encert<br />de no enfadar-te, amic Jaumet;<br />aquestes coses que t’hi explicat...<br />es una broma que t’hi gastat.<br /><br />Miquel PlanaPere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-69692293539375054692009-08-14T19:17:00.000+02:002009-08-14T19:18:30.474+02:00Miedo – En la playa (Soneto)Se fue a la playa un valiente,<br />con la intención de bañarse<br />y empezó por desnudarse<br />delante de mucha gente.<br /> No le salió de su mente,<br />ni quiso preocuparse,<br />de que alguien podría enfadarse<br />de tan vil acción enfrente.<br /> - Sea usted un poco decente<br />y demuestre más modales –<br />un tonto le replicó …<br /> y él, con cara de inocente,<br />dando de miedo señales,<br />hizo un gesto y se volvió.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-23375619009110613922009-08-14T18:59:00.000+02:002009-08-14T19:03:08.807+02:00A una Maria (Sonet)No sé per què et poses trista<br />quan me tens al teu davant,<br />tu ja saps que ni un instant<br />jo no et puc deixar de vista.<br /> Si així fos, jo em moriria,<br />per que t’estimo de cor<br />i es tant gran lo meu amor<br />que estic foll per tu, Maria.<br /> Jo comprenc que tu pateixes<br />tant com jo i no et decideixes,<br />i així mai tindrem sosego ...<br /> romp el foc d’una vegada;<br />trenca el nus que et te lligada<br />i aimam fort, per Déu t’ho prego.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-68933935898463378582009-08-14T02:21:00.000+02:002009-08-14T02:22:56.173+02:00TempestaEs torna núvol,<br />tot s’enfosqueix;<br />l’espai no brilla,<br />mon cor pateix.<br /> Ja cauen gotes<br />al sòl, hi ha un vel<br />grisenc que corre<br />per tot lo cel.<br /> Ja plou de pressa;<br />quin xàfec fa!,<br />los trons retrunyen<br />a punt llunyà.<br /> Correm!, de pressa!,<br />dóna’m la ma!;<br />virem m’aimia<br />a aixoplugà.<br /> Les torrenteres<br />a doll vessant,<br />amb to feréstec<br />resen son cant.<br /> Quina tristesa,<br />quin desconsol;<br />los ocells fugen,<br />tot vesteix dol.<br /> *** <br /> Sembla que para;<br />ja s’aclareix;<br />la negra ombra<br />desapareix.<br /> L’aigua s’escorre,<br />lo tro ha parat;<br />lo vel va obrint-se<br />de bat a bat.<br /> Lo sol reflexa<br />mig arraulit<br />la terra molla,<br />amb poc delit.<br /> Anem amb pausa;<br />deixa’m anar,<br />que tota sola<br />vull caminar.<br /> Ja l’ocellada<br />torna a cantar<br />llur xerrameca,<br />sens mai parar,<br /> a la Natura<br />que ha abonançat,<br />canten un himne<br />de llibertat.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-51626119082239066492009-08-14T02:19:00.001+02:002009-08-14T02:19:42.620+02:00= Volva =- Pare, tinc por!, no sent quin rac<br />a les bardisses del peu del rec? ...<br />I ja es fa fosc! ... -<br /> - Doncs, jo me’n ric! ...-<br />- Potser es la bèstia que deia en Roc?...-<br />- Camina i calla, no siguis ruc!-.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-12039113034697486232009-08-14T02:16:00.000+02:002009-08-14T02:17:35.985+02:00Plany d’un cavall- Soc valent, ardit i fort;<br />esclau del noble treball -.<br />Així parlava el cavall<br />pensant en la seva sort.<br /> - Faig guanyar a l’amo bons sous;<br />no em darà bona vellesa?...<br />¡Ca!, el que tindrà es la vilesa<br />de portar-me a morir als bous -.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-5764005352866151302009-08-14T02:09:00.000+02:002009-08-14T02:11:25.440+02:00Carta a l’Amic Termes:Amic Termes: <br /> Se’n va’l mosso preferit teu, qui t’ha mirat els teus profits amb gran carinyo i interès, a favor sempre de tos beneficis dintre el negoci que regentes.<br /> Se’n va i, anant-se’n, perds un amic fidel. Ojalà trobis un substitut amb ma semblança; ho desitjaria de tot cor!. Sens mirar traves de cap mena a cap dels concurrents i cambreres, tal volta soc odiat per alguns pel sol motiu de fer-los posar al rengle com tots els demés en qüestió de preus i despatx en el mostrador de cigalons, potser sí: però no hi fa res, complia la obligació i això basta.<br /> I dic odiat perquè tu mateix vares citar-me algun cas de que algú havia fet despreci de ma persona; a mi no’m ve a l’esment d’haver agreujat a ningú, i si per cas ho he fet, que em perdonin; haurà sigut sense donar-me’n compte. Confesso que agratcient no hi ha ningú. El meu aspecte reposat i seriós ja ho diu clar, que faig la cara de pocos amigos i això es lo que convé a un amo d’establiment d’aquest gènere. Potser m’equivoco, jo crec que no. Dit això em queda el cor ample i esbargit. De per què marxo?. Motius?. Ja casi que t’ho pots pensar!. Repeteixo que perds un amic lleial i de tota confiança, havent-me mirat sempre els teus interessos com si fossin meus. A mi no se’m pot tatxar la bona conducta, i el que ho faci menteix. I si no, que donin proves al canto.<br /> No es fàcil que em vegis a rondar per aquí, puig tinc ganes de fer bondat de la bona, i a demés no puc gastar, així es; que si en alguna cosa puc ser-te útil, ja saps a casa.<br /><br /> Ton amic, Miquel.<br /><br /> Se’n va el dia 19 de Març de 1919, a les 12,10 h. de la nit.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-84108477596583846592009-08-14T02:04:00.001+02:002009-08-14T02:06:54.631+02:00Avís que dona un pare a son fill, ambdós amos d’un cafè de cambreres. (Sonet)- Mira noi: tens de privar<br />a n’aquesta gata-maula<br />de que vagi allí a la taula<br />contínuament a jugar.<br /> - No més fa que moure brega,<br />parant molt lo curs del joc;<br />i tothom va poc a poc<br />quan ella s’hi ensopega.<br /> - Amb sa veu tothom s’esvera,<br />no ho fa cap altre cambrera;<br />pensa poc, la seva testa ...<br /> si per cas hi torna a anar<br />m’avises, i al liquidar<br />li diré que faci festa.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-91636312025880271492009-08-14T01:48:00.006+02:002009-08-14T19:16:11.522+02:00A una prostituta (sonet)Ets de tots la gentil da-<br />sempre trobes qui t’esti-<br />el jovent amb tu s’arri- MA<br />perquè de maca tens fa-<br><br /> El teu cos es un arma-<br />arxiu vell de l’adulte-<br />ton cervell no te crite- RI<br />i et fa esclava del calva-<br><br /> No preveus que’t vas fent vell-<br />i llavors ta mala estrell-<br />ploraràs arrepentid- ? A<br />... sense virtut ni pures-<br />com una rosa malmes-<br />finiràs ta trista vid-Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-10384443437649105072009-08-14T01:43:00.000+02:002009-08-14T01:45:16.606+02:00El carreterCom de costum; l’home es lleva,<br />es vesteix amb quatre salts,<br />posa aigua a la palangana<br />i es renta la cara i mans;<br /> llesca pa, i entre altres coses,<br />proveeix ben be el morral;<br />tot seguit tanca la porta<br />i tira a dintre la clau.<br /> Se’n va de dret a la quadra<br />a on troba els seus companys<br />que enganxen els seus caretos;<br />ell enganxa el seu “Galàn”.<br /> Fa petar les xurriaques,<br />pega un brinco, puja a dalt,<br />i a la bòvila es presenta<br />en menys de que canti un gall.<br /> Carrega fins les baranes<br />De forma que fa feredat;<br />- Arria !! ..., fa mil cridòries<br />sens poder-lo fer arrencar;<br /> li bastoneja les cames,<br />li don cops de puny al cap;<br />li fa una porció d’injúries<br />que no son dignes del cas.<br /> Quan, ja cansada la bèstia<br />de tant espeternegar,<br />dóna tant forta embranzida<br />que logra sortir del pas;<br /> i amb sa veu enrogollada<br />va el carreter rondinant<br />i entona, amb molt mala pata,<br />una cançó popular.<br /> Ja tenim lo carro en marxa;<br />lo carreter puja a dalt;<br />allí encén mig caliquenyo<br />i canta que cantaràs...<br /> Tot d’un cop, quan menys s’ho pensa<br />la roda troba un sotrac;<br />s’inclina massa, ell ... salta !<br />i el carro queda bolcat.<br /> Calculeu, quines paraules<br />i quins renecs més estranys<br />i malediccions sortiren<br />d’aquella boca infernal.<br /> La sort de passà uns quants joves<br />en aquell mateix instant,<br />que presurosos van córrer<br />a donar-li un cop de mà.<br /> Lo cavall tombat a terra<br />estava amb molt mal estat,<br />la ronquera l’ofegava,<br />cada minut li era un any;<br /> quan ell va sentir-se lliure<br />de tot aquell corretjam,<br />amb molta fúria va alçar-se<br />brut de pols i esbufegant.<br /> Desprès varen alçar el carro<br />a copia de molts treballs,<br />i arreplegar tota l’obra<br />que a terra s’havia escampat,<br /> i un cop llestos, un dels joves,<br />molt d’aspecte reposat,<br />li va dir, amb to molt serio:<br />- Escolteu-me, bon company !<br />Per què admeteu tanta càrrega<br />portant sols un animal?-.<br /> Lo carreter gira cua<br />i molt prest s’enfila a dalt,<br />fa un xiulet; l’animal tira...<br />i marxa cantant ... cantant ...<br /> Els joves van quedar immòbils...<br />es miraven, estranyats ...<br />lo carro anava allunyant-se ...<br />i ell, canta que cantaràs ...Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-17233233945339360512009-08-14T01:24:00.001+02:002009-08-14T01:31:47.130+02:00El testament d’un pagès ric1 Per que cap fill quedi ofès<br />2 i no tingueu grans embulls<br />3 el dia que acluqui els ulls<br />4 per no obrir-los ja mai més,<br />5 vull deixar-vos una nota<br />6 de tot el gran enrenou,<br />7 apart del matxo i el bou,<br />8 els tirants d’ells i una bota,<br />9 puig això es pel Matalot,<br />10 li dono de molt bon grat,<br />11 amb tants anys, ja s’ho ha guanyat;<br />12 lo demés, quedeu-s’ho tot.<br />13 ...........<br />14 Tu, Domingo, com a hereu<br />15 quedes l’amo de la casa,<br />16 del parell de mules, l’ase,<br />17 mes les eines pel conreu,<br />18 la peça més gran de terra,<br />19 la palla, la llenya, els fems,<br />20 tot un joc de guarniments,<br />21 un carro i el cavall negre.<br />22 ...............<br />23 Per tu, Francisco, les terres<br />24 dels bancals dels garrofers,<br />25 la planta dels olivers<br />26 el berro i les quatre berres,<br />27 la sínia, el molí de vent,<br />28 la feixa d’allà al barranc,<br />29 l’altre carro, el cavall blanc,<br />30 amb tot lo seu armament.<br />31 ..............<br />32 Tu, Peret, quedat el tros<br />33 del costat de la pedrera,<br />34 el corró de dintre l’era,<br />35 onze cabres i el boc gros,<br />36 les vinyes, les portadores,<br />37 les botes que hi ha al celler,<br />38 els tres bocois del graner,<br />39 i les dues premsadores.<br />40 .............<br />41 A tu, Maria, he pensat<br />42 de donar-te la Torreta,<br />43 l’aviram, la somereta,<br />44 mes la casa del costat,<br />45 tots els testos del jardí,<br />46 les restants cabres i el boc,<br />47 la casa que habita en Roc,<br />48 i la màquina de cosir.<br />49 ................<br />50 Tu, Antolina, com a esposa,<br />51 tindràs dret a tot, en gran,<br />52 i de casa no et trauran<br />53 encar que els hi facis nosa;<br />54 pots viure amb ells o be sola,<br />55 lo que a tu més t’acomodi,<br />56 i per més que et tinguin odi<br />57 tindràs tu la guardiola.<br />58 ...............<br />59 Per final d’aquesta deixa,<br />60 us confesso el meu secret:<br />61 Dintre el porxo, al costat dret,<br />62 sota mateix de la reixa,<br />63 fent-hi un clot, descobrireu<br />64 traient sols dos pams de terra,<br />65 un cossi gran i una gerra<br />66 que al moment destapareu<br />67 i veureu que hi ha, ensopits<br />68 tots en peça, deu mil duros,<br />69 que us podran treure d’apuros<br />70 si se us presenten neguits.<br />71 A més d’això hi trobareu<br />72 una pipa del meu pare,<br />73 el retrato de la mare,<br />74 cinc medalles i una creu;<br />75 uns botons d’or per ma filla,<br />76 tres anells, una safata,<br />77 uns rosaris, tot de plata,<br />78 i un grapat de calderilla.<br />79 ..............<br />80 Quan això ho tingueu partit<br />81 (puig jo vull que ho feu per parts),<br />82 treballeu, sigueu honrats<br />83 i ... que os faci un bon profit.<br /><br />Miquel Plana, El Fanalé.<br />Barcelona (a Ca l’Isidret), any 1916-17.<br /><br /><span style="font-size:85%;">L’última versió es còpia de l’original, corregida, pel Gregori Plana Panyart.<br />Burgos, 1er / 12 / 1948.</span>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-14051911585480991612009-08-09T01:01:00.004+02:002010-08-09T02:07:17.959+02:00FelicitacióOh mama meva estimada<br />prenda del cor adorada,<br />llum de la meva morada,<br />guia del meu pensament.<br />Vull colmar-te les mans plenes<br />de ventures de mil menes<br />esbargint totes les penes<br />del terrible sofriment.<br />Nostre llaç d’amor que ens lliga<br />i a viure junts ens obliga<br />fa mes dolça la fatiga<br />i entendreix més nostre plany.<br />Mes avui, que els anys compleixes<br />i com el sol resplendeixes,<br />de besar-te com mereixes<br />he sentit un doble afany.<br />Avui doncs, tinc d’aclamar-te<br />i fins dec felicitar-te<br />i eternament amparar-te<br />amb carinyo al meu costat.<br />Doncs que passis un gran dia<br />amb santa pau i harmonia,<br />ple de goig; ple d’alegria ...<br />i amb tota felicitat.<br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 153);">[Podria tractar-se de la primera composició conservada, escrita abans del 1901, data en que ja treballava a can “L. Chatelain”, de Sant Martí de Provençals, als dinou anys]</span>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-67264902123475388682009-08-09T00:55:00.003+02:002010-08-09T02:06:02.231+02:00Baixa(Retall d’un diari)<br /><br />- Des del cim de la muntanya<br />baixa el pastor amb son ramat.<br />També baixa la criada<br />roba eixuta del terrat.<br />La Pepa baixa l’escala<br />rellisca i es trenca un braç.<br />Baixa en Toni del seu poble.<br />La Borsa també ha baixat.<br />En veu baixa canta un cego<br />que està mig enrogallat,<br />i perquè a la planta baixa<br />sap també que hi ha un malalt.<br />Quan fa fred, baixa’l termòmetre<br />que és pare dels abrigalls.<br />La “Terra baixa” va escriure<br />el poeta Guimerà.<br />Baixa l’as ... Baixa la vista ...<br />Baixa el riu ... de pal a pal ...<br />... ...<br />... ...<br />Però els preus de les subsistències ...<br />No es fàcil que baixin mai.Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-15975650920952190942008-10-21T00:38:00.009+02:002010-08-09T02:04:47.305+02:00Advertiment als romeus<div align="justify"><br /><br /><span style="font-size:130%;"><strong>Els versos de l’Avi Miquel</strong></span> es posen a l’abast de tothom, per mitjà d’aquest bloc, a fi de divulgar-los i de procurar-ne un major coneixement. La difusió d’aquestes pàgines es lliure, sempre que sigui per fins no lucratius i se’n faci un ús respectuós a la dignitat del seu autor i la dels seus descendents.<br /><br />Enregistrat en el “Registro de la Propiedad Intelectual” amb el número BU-153-08.<br /></div>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1110510491160034393.post-25314427219135498612008-10-18T13:04:00.011+02:002008-11-09T17:51:03.752+01:00L'Avi Miquel<div align="justify"><br /><br /><br />Els llibres de l’avi Miquel, que havien arribat a casa del meu pare, eren vells i atrotinats. Jo era petit quan varen dir-me, per explicar-ho senzillament, que era perquè havien passat una inundació en els baixos de la seva casa. Quan vaig ser més gran, però, van explicar-m’ho millor: l’Avi havia embolicat i enterrat tots els llibres que tenia en català, en un clot cavat a la eixida, per salvar-los de la rigorosa censura que s’establí a Catalunya després de la guerra, dirigida contra qualsevol publicació feta en català o que es pretengués fer en la nostra llengua. La censura va tenir sempre més, per a mi, una cara de llibre vell i rebregat, amb les cobertes renegrides per la humitat, desenganxades, clivellades i fetes serrells.<br /><br />Però, a casa hi havia, igualment, una carpeta amb papers, groguencs uns, i quasi marrons altres, que també havien pertangut a l’Avi. Es guardava a l’armari-biblioteca del menjador, i sempre vaig percebre que una certa veneració els envoltava. El meu pare alimentava la pretensió de publicar aquell treball, perquè el pare d’ell no l’havia pogut veure mai imprès. El meu germà Gregori, el gran, va començar a revisar-lo i mecanografiar-lo, l’any 1948. Més tard, el cosí Jordi Borrell en va acabar una còpia a màquina, que ens va fer arribar. Però el projecte de fer-ne una edició com cal, encara que fos molt limitada en la seva difusió, semblava aturat com un vaixell embarrancat en la sorra per la baixamar; una baixamar que mai acabava de veure’s canviada per l’atracció de la lluna. I això seguia sent un repte pendent.<br /><br /><span style="font-size:180%;">Miquel Plana i Balanyà, l’Avi,</span> nasqué l’any 1882 a Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al carrer de l’Àngel, número vint i set, segons consta a la seva partida de naixement. Els seus pares eren provinents d’Alcoletge, al Segrià, poble on els cognoms de l’Avi i dels besavis (Guasch i Guasch; Cubells i Casadellà) son molt abundosos. Va casar-se l’any 1907 amb Antolina Castany i Parisi, nascuda en una casa de pagès en el punt en que hi hauria desprès la cruïlla del Passeig de Gràcia i el carrer Provença.<br /><br />Va treballar, des dels dinou anys, a la indústria tèxtil, al “ram de l’aigua” (a fàbriques especialment dedicades als tints, aprests i acabats de peces teixides), de primer a can “L. Chatelain”, de Sant Martí de Provençals. Després treballà també de fanaler bastant de temps, com a complement de jornada, i va fer d’altres feines eventuals, entre elles la de transportar càrregues a coll (una màquina de cosir, per una pesseta, recordava la meva mare), o en un “café de cambreres” amb les comeses de “fer posar al rengle” als concurrents i el “despatx de cigalons en el mostrador”, treball del que es va acomiadar el dinou de Març de 1919 amb un raonament dirigit a l’amo, probablement preparat mitjan un escrit que ens ha arribat; molt més tard, des de Juny de 1935, a la “Auxiliar Textil Algodonera“ de l’Hospitalet de Llobregat, de la que va jubilar-se als 65 anys, després de 46 de servei. Tot plegat es reflecteix en l’ambient en que es desenvolupen els seus personatges literaris, caracteritzats per les peculiaritats de la vida popular del primer terç del segle XX, en un poble agregat a la ciutat de Barcelona, com era Sant Andreu de Palomar.<br /><br />Fou treballador “il•lustrat”, compositor de versos autodidacte, bastant influenciat per l’Ignasi Iglesias de qui n’era bon seguidor, i conscient de la posició social a la que estava lligat. Bé va fer algun intent de situar-se prop d’on pogués publicar la seva obra, però no va passar de veure més de dos sonets amb tinta d’impremta (a “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”). Potser la línia polititzada dels medis als que va recorre, no va facilitar-li la difusió de la seva obra per considerar-lo poc compromès, o potser va ser tot el contrari, o potser li va faltar el padrí valedor, o tampoc va voler rebaixar-se a recórrer-hi, ni aplegar-se a les exigències o tendències del que aleshores imposava la moda. O potser, senzillament, no va saber veure el moment idoni per llençar-s'hi.<br /><br />El seu gendre Adolf Borrell, que el va conèixer bé, perquè l’Avi visqué els últims onze anys a casa d’ell, ens explicava: “A la feina i amb les dones, s’ha de ser guapo i valent, però també s’ha d’ésser torero; i el vostre avi sí que ho era de guapo i de valent, però no era torero. Es pensava massa les coses, i quan cal, les coses han de fer-se sense donar temps a veure-les”.<br /><br />El cert es que l’Avi era dels que en diuen “del morro fort”. La meva mare deia d’ell que tenia caràcter. No va deixar mai favors a deure, perquè gaire bé mai va acceptar favors. Desprès de la guerra l’orgull li va impedir d’admetre les ajudes “socials” que els vencedors administraven a toc de propaganda, i ell i l’àvia van passar-les magres.<br /><br />En alguns aspectes va estar sol, i la seva producció literària, una mica anticlerical i de crítica social, amb un humor un xic negre a vegades, fou mal entesa i no admesa per molts. La pròpia família va exercir pòstumament la seva censura, per que me’n recordo bé d’algun dels versos que jo havia llegit d’amagat a l’edat en que la memòria pot prendre mesures contra la acció del foc, i que mai més he retrobat.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJYq4t7cd5lRy9cIvfvofVehXGQIn3atpgK7Z2bjWkwpCeFQU761pMo5Tha9Pe11H6cdmF3c8_F-loFY5oR3_rxNk3SvcnIZNsuWmIS1zcl4yUNXtWglwoKiXefxDFxoDUFUzQlmlMPo/s1600-h/El+Fanal%C3%A9+PDVD_011.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259561193865010210" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaJYq4t7cd5lRy9cIvfvofVehXGQIn3atpgK7Z2bjWkwpCeFQU761pMo5Tha9Pe11H6cdmF3c8_F-loFY5oR3_rxNk3SvcnIZNsuWmIS1zcl4yUNXtWglwoKiXefxDFxoDUFUzQlmlMPo/s320/El+Fanal%C3%A9+PDVD_011.jpg" border="0" /></a>De la seva etapa en que treballà de fanaler, prengué el seu pseudònim, que sembla que abandonà després, quan deixà aquesta feina. A penes hi ha dates concretes en els seus manuscrits. Els dos sonets publicats estan retallats, sense data, ni pàgina, ni tant sols el nom de la revista.<br />“El testament d’un pagès ric” el devia escriure cap al 1916. En ell es dirigeix als seus quatre fills reals: Domingo, Francisco, Pere i Maria; falta l’última filla, Teresina, que va néixer al 1917.<br />La carta a l’amic Termes, amo del "café de cambreres", es del 19 de març de 1919. La “Participació” de loteria, composició per la que hi tenia afecció, en la que hi figura el 22 de desembre de 1921, va firmar-la primer com “El Fanalé” i, més tard, amb d’altres variacions de context, com Miquel. “Un mort a els vius” es del 18 d’octubre de 1926 i “Pensaments sens flaire”, del 22 de setembre de 1929.<br />Gairebé tota la seva obra es d’abans de la guerra; ho és quasi totalment ja que no hi ha cap composició que deixi entreveure aquell trasbals. El més probable es que des d’aquells fets ja perdés el gust per l’escriptura, i per moltes altres coses. Només n’hi ha una de més tardana que, curiosament, es potser la de caire més joiós: “Per la Verneda”, datada el 27 de març del 1940, quatre anys abans de morir l’àvia.<br /><br />Ell morí l’any 1953 a La Sagrera (Barcelona) a l'habitatge-porteria de la fàbrica tèxtil de Can Mestres, del carrer Pacífic, als setanta un anys. Prop d’aquesta data, durant el meu últim viatge a Barcelona en vida de l’Avi, el meu germà petit Adolf, d’un any si fa no fa, voltava pel menjador, ensopegant-se amb la taula i les cadires. –Això, es un Plana?- li preguntà a la meva mare. Ja no recordo que s’interessés gaire bé per res més.<br /><br />El meu pare i els oncles, a més de l’herència dels llibres i els papers escrits, varen rebre una caixeta amb monedes de plata que, com a únic medi de transacció de valor durable en aquells dies de daltabaixos de la guerra i la postguerra, ell i l’àvia havien estat atresorant al preu de passar molta gana (se li va curar sola, una úlcera que tingué a l’estómac, per la minsa activitat a que el tenia sotmès). La part d’aquestes monedes que em va correspondre, transmesa per la meva mare, la guardo amb el valor que la història de la fam ha conferit a eixes peces, infinitament més gran que el seu valor pecuniari.<br /><br />Ara ell no hi es, ni cap dels seus fills, per posar els papers de l’Avi al lloc que els correspon. Voldria jo no deixar passar l’última oportunitat de fer-ho.<br /></span></div><p><br />Pere Plana Panyart<br />Burgos, 2008. </p><p></p><p></p>Pere Plana Panyarthttp://www.blogger.com/profile/07264773933210460869noreply@blogger.com1