Carta a l’Amic Termes:

Amic Termes:
Se’n va’l mosso preferit teu, qui t’ha mirat els teus profits amb gran carinyo i interès, a favor sempre de tos beneficis dintre el negoci que regentes.
Se’n va i, anant-se’n, perds un amic fidel. Ojalà trobis un substitut amb ma semblança; ho desitjaria de tot cor!. Sens mirar traves de cap mena a cap dels concurrents i cambreres, tal volta soc odiat per alguns pel sol motiu de fer-los posar al rengle com tots els demés en qüestió de preus i despatx en el mostrador de cigalons, potser sí: però no hi fa res, complia la obligació i això basta.
I dic odiat perquè tu mateix vares citar-me algun cas de que algú havia fet despreci de ma persona; a mi no’m ve a l’esment d’haver agreujat a ningú, i si per cas ho he fet, que em perdonin; haurà sigut sense donar-me’n compte. Confesso que agratcient no hi ha ningú. El meu aspecte reposat i seriós ja ho diu clar, que faig la cara de pocos amigos i això es lo que convé a un amo d’establiment d’aquest gènere. Potser m’equivoco, jo crec que no. Dit això em queda el cor ample i esbargit. De per què marxo?. Motius?. Ja casi que t’ho pots pensar!. Repeteixo que perds un amic lleial i de tota confiança, havent-me mirat sempre els teus interessos com si fossin meus. A mi no se’m pot tatxar la bona conducta, i el que ho faci menteix. I si no, que donin proves al canto.
No es fàcil que em vegis a rondar per aquí, puig tinc ganes de fer bondat de la bona, i a demés no puc gastar, així es; que si en alguna cosa puc ser-te útil, ja saps a casa.

Ton amic, Miquel.

Se’n va el dia 19 de Març de 1919, a les 12,10 h. de la nit.