divendres, 14 d’agost del 2009

Avís que dona un pare a son fill, ambdós amos d’un cafè de cambreres. (Sonet)

- Mira noi: tens de privar
a n’aquesta gata-maula
de que vagi allí a la taula
contínuament a jugar.
- No més fa que moure brega,
parant molt lo curs del joc;
i tothom va poc a poc
quan ella s’hi ensopega.
- Amb sa veu tothom s’esvera,
no ho fa cap altre cambrera;
pensa poc, la seva testa ...
si per cas hi torna a anar
m’avises, i al liquidar
li diré que faci festa.