divendres, 14 d’agost del 2009

El taló

No’t creguis que aquest taló
sigui pas de cap botina,
com tampoc es cap cortina
de teatre ni saló.
Es un senzill comprovant
quan la sort fa una visita,
un resguard que’l necessita
del mes petit al mes gran.
Jo arrastrat per la afecció
i sortir d’algun apuro,
aquest any hi jugo un duro
amb tota satisfacció.
Ja tinc els números fets,
i em tocan si trec la grossa
garbellats de palla i brossa
set mil cinc cents duros nets.
No’s una gran quantitat,
pro’l que no te una pesseta;
treure així aital rifeta
crec que queda enlluernat.
Lo que’s a mi tots els mals
em marxarien al acte,
i al moment faria’l tracte
de no encendre mes fanals.
Qualsevol s’entretingués,
amb tantas pelas de l’ala;
portar al coll sempre l’escala
igual qu’un frega-quinqués.
Lliure de danys i fatigs,
per lo que’m resta de viure;
aniria a parlà i riure
al cafè amb els meus amics.
Com que seria prou ric
de tot tindria de sobres;
donaria algo als pobres
per remeiar-los un xic.
No’m vindria pas d’un nap
ni de dues xirivies;
que bonics foren els dies
sense passar mals de cap.
Las dones, de tant en tant;
sabent qu’he tret la primera
em vindrien al darrera
amb un flabiol sonant.
Oferint-me llur amor,
del mes ful i mes mala casta;
d’aquell que’s ven per la pasta
i resulta el mes traïdor.
Pro jo fent-ne cas omís
i evitar tenir raons,
els hi daria... expressions
per sortir del compromís.
Res de viure neguitós,
molt de seny, poca tabola;
i esperem que facin bola
del sorteig del vint i dos.
Si això resultés veritat,
quin modo d’armar bronquina
i escampar fum de benzina
pels carrers de la ciutat.
Mes si comprenc que a Madrit,
ens han fet una enganyifa;
no’m parleu mes de la rifa
ni’l mes gran ni’l mes petit.
Perquè, creu: de cor et juro,
que si acàs no’ns toca res,
¡jo! no hi jugaré mai mes
(si no’m resta cap mes duro).
Tinc aquest modo de fer
i no puc trobar-hi esmena,
si no surt; tindrà una pena
com la teva...

El Fanalé



Hi ha quatre versions d'aquesta composició; dues d'elles acaben amb aquesta altre variant:

Prou seria el meu anhel
però no puc posar-hi esmena,
si no surt; vaja una pena
que tindrà el pobre ...

Miquel



Una d'elles porta la reproducció esquemàtica d'un dècim de loteria, amb la data del 22 de Desembre de 1921, i a tres hi figuren els números jugats: 17532, 37948 i 46399.