No sé per què et poses trista
quan me tens al teu davant,
tu ja saps que ni un instant
jo no et puc deixar de vista.
Si així fos, jo em moriria,
per que t’estimo de cor
i es tant gran lo meu amor
que estic foll per tu, Maria.
Jo comprenc que tu pateixes
tant com jo i no et decideixes,
i així mai tindrem sosego ...
romp el foc d’una vegada;
trenca el nus que et te lligada
i aimam fort, per Déu t’ho prego.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada