dimecres, 28 de juliol de 2010

El plany d'un cavall. Publicat a "La Campana de Gràcia" el dia 3 de maig de 1919.


Les curses de braus, sembla, toquen a la seva fi en el territori de Catalunya. Avui mateix, el Parlament n'ha lliurat la llei que ho fa possible. Ha estat un llarg procés el d’acabar amb aquesta manifestació ferotge d'una part d'un poble que es capaç de martiritzar animals per a la seva distracció.

A les curses de braus sempre han fet falta cavalls. Matèria necessària per al lluïment personal dels picadors, i un bon element que li dona "color" a la "Fiesta Nacional". Ara que ja no es fan servir per al conreu, no sé pas d'on surten els cavalls sense "pedigri". Però abans, quan a cada casa de pagès n'hi havia al menys mitja dotzena, les places de braus n'estaven ben assortides de "pencos", de cavalls vells que ja no servien per a treballar i que els seus amos, amb no més que el mirament de treure’n una petita compensació, venien a baix preu a l'escorxador o bé a la "fiesta". A la plaça se’ls hi posava unes ulleres opaques que els impedien de veure on eren i se’ls cobria amb una espècie de cuirassa de roba de vela embuatada, com un matalàs no gaire gruixut, que els parava les primeres envestides de la "bèstia" (la negra i de quatre potes). Vaig veure-ho de petit, un cop que el meu pare m'hi va dur, a fi de que decidís per mi mateix si allò m'agradava i volia tornar-hi. El meu pare va voler sempre que nosaltres, els seus fills, prenguéssim les decisions sense la interferència de la seva opinió. El matalàs no els protegia de gaires embranzides, i el pobre cavall acabava embanyat i més o menys esventrat, segons fos l'escomesa. Gaire bé cap cavall servia per a dues "corridas".

Ara, des de les golfes, he baixat una carpeta amb fulls de diaris vells i he trobat, entre ells, un de la "Campana de Gràcia" del dia 3 de maig de 1919.

Es estrany que aquesta relíquia no estigués entre els papers de l'Avi, sinó junta a varies revistes "Destino" i d'altres, d’entre els anys trenta als seixanta. El conjunt es una troballa per a celebrar-la, i el full de la Campana mereix una especial presència en aquest bloc, doncs en el peu de la pàgina 2 s'hi insereix l'única publicació de El Fanalé de la que en tenim tot el periòdic i en podem assegurar la data de sortida.

Amb aquesta, ja son tres, les vegades que sabem, que en va tenir la satisfacció de vèure un dels seus versos en tinta d'impremta.

Pot veure's l'exemplar complert de "La Campana de Gràcia" on va ser publicat, a "Des de les golfes, ves! Quina troballa!"

El "Plany d'un cavall" va quedar ingressat com 'entrada' en aquest 'bloc' anteriorment.